dijous, 6 de novembre del 2008

De Marrakech a Tiznit

Ja estem a les portes del sahara, suposem que dema ja ens tocara acampar a tots. A nosaltres aixo no ens afecta, per que portem la casa a sobre, i com a molt dema pasat ja estarem completament a dins del desert.

Per tant ara si que les properes jornades no podrem posar res al bloc, suposem, a no ser que tinguem una sorpresa i trobem un camell amb wifi.

Per el que fa al desembolupament del trajecte, va tot força be, alguna petita averia en algun dels cotxes, pero res important que no ens deixi continuar.
A mes avui a un dels participants li han posat una multa per no fer un "ceda", un ceda?, pero aqui no els fa ningu, haurieu de veure com condueixen, ni per fires a Girona!!!!, no hi ha intermitents, ni continues, a dins de les rotondes no tens preferencia, i la gent es una valenta, no te por d' avançar en una curva sense visibilitat. Es estrany que encara no haguem vist cap ambulancia d' urgencia.

Avui a part dels kilometres, el mes destacable (sense contar la musica amb la que ens deleita l' Alfred) ha sigut la visita al mercat dels dijous de Tiznit, a on hem tingut algun problema per fer fotos, no els hi feia gaire gracia. Hem aprofitat per comprar alguna peça de fruita.

A partir d' avui ja hem començat a adaptar-nos a l' horari solar, ens aixequem just que es fa de dia i parem avans de que es faci fosc.

Be per tant no ens entretenim mes, que volem ser bons nanos i hem d' anar a fer el sopar i anar a dormir d' hora.

Gracies a tots i fins aviat!!!!
Petons!!

4 comentaris:

xevi ha dit...

HOLA TXUS I ALFRED ANIMS EN L'ENTRADA DEL SAHARA!!!DESDE GIRONA TOTS PENSEM AMB VOSALTRES!!!
ESPERO TXUS QUE TINDRAS MOLTS SOBRES DE COLA-CAO I PER AIXO NO TINDREU CAP PROBLEMA!!!!UNA ABRAÇADA I MOLTS DE PETONS.

P.D: EL SOBRE EL POSAS TOT SENCER I AMB DOS SUCRES QUE T'ESTIC VIGILANT!!JAJAJAJAJAJAJAJA ANIMS.

Unknown ha dit...

Txus ets el meu idol petos de la mama.
He tret un 7 de mates de problemes ¡¡¡¡
Fins avit
Un peto
Joan

Anònim ha dit...

Encara que no em miro gaire el blog, però avui he fet els deures i m'ho he mirat tot. La veritat es que l'aventura deu ser maquisima, però també molt dura. Espero que ots els problemes que pogueu tindre siguin com els que heu tingut fins ara, relativament fàcils de sol·lucionar.

Tebeu moltes salutacions de la familia Herrero Busso, que us desitja el millor.

Anònim ha dit...

Aquest ès un missatge pel Fred, del seu nabot Aimar:

m u87 b
8oìo77777777777654333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333333rd.,,,,,,,,,,,,,,,,...................,. z<¡544444444444444444jkjdkoskfñhg´g`hhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhjhhhjhhhhhytu yti.

Heu de tindre en compte que tant sols tè dos anys i mig, d'aquí a poc temps pot ser ja s'entredrà el que escriu.

Petons.